Argument ad ignorantiam

Un argument ad ignorantiam o argument d'ignorància és una fal·làcia lògica que intenta demostrar una conclusió a partir de la ignorància sobre la seva falsedat. O dit d'una altra manera, afirma que si un determinat fet no es pot explicar, llavors no pot succeir, o que si la prova d'un fet no ha estat demostrada, llavors aquest fet no pot existir.[1]

En la seva forma general es pot escriure:

  1. Ningú no ha demostrat A;
  2. Per tant A és fals.

A pot ser una altra proposició, com "B és vertader":

  1. Ningú no ha demostrat "B és vertader";
  2. Per tant B és fals.

O com "B és fals":

  1. Ningú no ha demostrat "B és fals";
  2. Per tant B és vertader.

Clarament, aquest tipus d'argument és fal·laç. La premissa (1) pot ser vertadera, però això no garanteix la conclusió (2). En altres paraules, «l'absència de prova no és pas prova d'absència».

  1. No Bustamante Bustamante. Locuciones Latinas En Materia Juridica. Palibrio, 21 novembre 2012, p. 75–. ISBN 978-1-4633-4183-1 [Consulta: 16 maig 2013]. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search